Patrick Clarke és missioner catòlic, nascut a Irlanda i des de l'any 1978 treballa a Sao Paulo amb la gent de les faveles a través del Moviment de Defensa dels "Favelats" (MDF) que dóna atenció a trenta faveles de l'est de Sao Paulo. Fruit d'una visita de Montserrat Ponsa a Sao Paulo, Patrick Clarke és aquests dies a Catalunya retornant la visita a Ponsa. Clarke ha visitat la comarca i ha explicat la vida a les faveles de Sao Paulo en el marc d'una recepció institucional que li ha fet l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, i membres del Consell de Cooperació i Solidaritat que s'han interessat per conèixer les necessitats i la tasca que es duu a terme a les faveles.

Des de l'any 1990 Clarke es troba a la Favela Vila Prudente, situada a l'est de Sao Paulo, a la zona d'Ipiranga -amb una població d'entre 5.000 i 6000 habitants-, en un espai pensat per a vetllar els nombrosos morts, sovint per causes no naturals. En aquesta zona va crear un Centre Cultural amb la finalitat d'aconseguir una ciutadania autònoma i lliure a través de l'art. També, va posar també en marxa una escola bressol, una sala per a trobades amb els veïns i les veïnes als quals procurava alfabetització; amb joves amb els que recullen papers i deixalles... Van iniciar activitats culturals per a joves i infants: de música i percussió, dansa, teatre, moda, arts visuals, circenses, capoaira. Ell, i tots els que col·laboren al Centre, tenen clar que cultivant les arts, es pot aconseguir que els joves assumeixin la seva vida des d'altre angle, i com a éssers socials que pensen i raonen, conquereixin reptes i somnis. Promouen, al llarg del curs, una bona agenda de visites culturals: museus, sales d'exposicions, prenen part en tota mena d'esdeveniments del món de la cultura, una forma interessant d'introduir aquells joves a una societat que els és hostil. En diferents ocasions han portat a la Favela artistes d'arreu del món amb la finalitat  d'ajudar els nens i apropar-los a descobrir què hi ha més enllà de la favela.
La dificultat rau en el sosteniment del centre Cultural. Clarke viatja al seu país Irlanda  cada any, per a trobar els recursos que li permetin de sostenir el Centre, per on passen a diari -dos àpats inclosos-, més de cent-cinquanta nens i nenes, que gaudeixen d'activitats extra escolars que els pares no es poden permetre.